La mort i el dol a educació infantil

Igual que la imatge que ens acompanya, aquesta pàgina pretén ser una finestra oberta i plena d’esperança per a educar als nostres infants en una significativa educació per a la mort i també per a la vida. Des d’un caire respectuós i sincer, que els ajudi a formar una concepció equilibrada i madura d’aquest inevitable fi de cicle de tot ésser viu.

El dibuix que il·lustra aquesta pàgina és de la jove pintora filipina Trisha Co Reyes (13 anys d’edat). Va resultar guanyador, triat entre més de 600.000 dibuixos de 99 països, a la vigèsima convocatòria del Concurs Internacional de Pintura Infantil sobre el Medi Ambient organitzat pel PNUMA (Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient) a l’any 2011.

Recomanacions per parlar de la mort amb els infants

Sempre:

·         El que s’ha d’explicar sobre la mort, depèn del grau de maduresa del infant.

·         Demanar-li què vol saber.

·         Respondre directament, amb paraules que entengui i dient la veritat.

·         Acceptar que no hi ha respostes per tot i que no tothom té les mateixes.

Reaccions normals:

·         Anhelar la presència perduda.

·         Creure que tornarà. Tristor. Aquesta tristesa pot ser intermitent. És capaç de riure i jugar.

·         Buscar a la persona perduda i sentir-la present.

·         Esclatar en còlera. Sentir-se traït. Pot tenir reaccions hostils cap a la persona morta.

·         Experimentar sentiment de culpa.

·         Patir ansietat per por a tenir altres pèrdues.

·         Retrocés en hàbits ja assolits: control d’esfínters o altres.

·         Incapacitat per concentrar-se en tasques escolars.